Història del circ català

La història del circ català va començar uns anys més tard que el circ modern de Philip Astley. Els primers espectacles dels quals es té constància van ser els d’una companyia francesa dirigida per Jean Gadis Colman al Teatre Principal de Reus (Tarragona) el 1789 que realitzava espectacles eqüestres. Després van arribar les companyies italianes dirigides per Francesco Frescara -que va representar el primer espectacle mímic titulat La mort de l’arlequí- i Giacomo Chiarini també a Reus el 1799. En aquesta primera etapa, els espectacles de circ eren sense diàleg, ja que tenien prohibit fer representacions dialogades.

El circ modern

Després de les antigues civilitzacions, l’art del circ va continuar en l’Edat Mitjana. En aquesta època, es va popularitzar la figura del bufó, que tenia per ofici entretenir la cort o el poble, amb jocs de malabars, titelles, acudits. Tot i que la seva principal funció era la de fer riure, els bufons moltes vegades també aconsellaven el rei en decisions importants. Erasme de Rotterdam il·lustra molt bé en el seu llibre Elogi de la bogeria la importància que tenien els bufons:

L’origen del circ

L’origen del circ es remunta a civilitzacions tan antigues com la mesopotàmica, la grega, la xinesa o l’egípcia. En aquestes societats es realitzaven activitats com les acrobàcies, l’equilibrisme o el contorsionisme per preparar els guerrers i també com a pràctica religiosa. Tot i així, van ser els romans els que van donar nom al mot circ (en llatí “circus“).