Pa i circ celebra el dia de la DONA treballadora superant les 6.000 visites

En un dia tan especial com avui, 8 de març del 2016, el Dia Internacional de la Dona treballadora, des de Pa i circ volem reivindicar el paper actiu de la dona tant en el món circense com en tota l’esfera de la vida pública i privada. Sense les dones res del que vivim seria possible i hem de reclamar els nostres drets per no haver de celebrar mai més un dia com aquest, perquè viure un dia de la dona no sigui estrany, perquè totes les dones celebrin el seu dia tots els dies. Ni una menys.

Acabem amb el masclisme a la feina, amb sous superiors per als homes; acabem amb el masclisme a les cases, amb víctimes de la violència masclista que omplen els telenotícies; acabem amb el masclisme al carrer, amb aquells porcs que es creuen amb dret d’intimidar les dones com si fossin objectes. Acabem amb el masclisme en general, amb els extrems, tant d’una banda com de l’altra, perquè tots som persones i una vagina no ens fa inferiors.

Gràcies a tothom que fa possible que Pa i circ creixi dia a dia i que avui, el Dia Internacional de la Dona, hàgim assolit les 6.000 visites en un blog creat íntegrament per dones, treballadores, independents i orgulloses.

Andrea Balart, Irina Balart i Íngrid Gustems

#3. El circ de les feres

Al segle XIX els espectacles de circ amb animals eren molt populars. Alguns d’ells eren el dels domadors de lleons, les carreres de puces -on el públic havia de dur lupes per poder apreciar millor el show-, els espectacles eqüestres en què els janets es muntaven sovint de peu sobre els cavalls, les exhibicions de micos o les de tigres.

Malauradament, entre bastidors en alguns circs els animals eren maltractats i sovint assassinats. És el cas del circ mexicà Harley, on un ós americà va ser mutilat i se li va extirpar la mandíbula i a un lleó li van arrencar les urpes. A més, al circ rus Parade-Allee van regalar hàmsters morts als nens. Per sort, el dret nacional ha aconseguit frenar-ho i molts circs (de Mèxic, Suècia, Canadà, Dinamarca, Bolívia o Catalunya) han prohibit la utilització de feres salvatges en les seves representacions. Continua la lectura de “#3. El circ de les feres”

#2. El circ a la pantalla

Hi ha moltes pel·lícules relacionades amb el món del circ, algunes tan antigues com El circ, de Charlie Chaplin, del 1928. Tot i així, aquí en teniu les més conegudes:

El circ, Charles chaplin (1928)

Aquesta pel·lícula, dirigida i protagonitzada per l’actor més famós del cinema mut, va guanyar un Òscar honorífic. Va ser l’última que va fer l’actor sense parlar. En un intent de fugir de la policia, Charlot entra en una carpa de circ i és confós per un dels artistes. A partir d’aquí és contractat i es convertiex en l’estrella principal. Continua la lectura de “#2. El circ a la pantalla”

#1. El circ de les papallones

El circ tradicional no era tan amable com el que ara coneixem. Antigament els circs eren llocs de reunió on els empresaris s’aprofitaven de tot allò que els pogués reportar beneficis. Si fa uns anys era comú veure espectacles de circ amb animals explotats i condemnats a treballar de per vida a cop de fuet (cosa prohibida a Catalunya i cada vegada més sentenciada socialment), va haver-hi una època en què els circs no només oferien funcions d’artistes, sinó que a més tenien un espai reservat per mostrar al món aquelles “deformitats”, aquells “residus humans” que la societat repudiava i alhora volia conèixer amb motiu de la seva raresa. Continua la lectura de “#1. El circ de les papallones”