El circ modern

Després de les antigues civilitzacions, l’art del circ va continuar en l’Edat Mitjana. En aquesta època, es va popularitzar la figura del bufó, que tenia per ofici entretenir la cort o el poble, amb jocs de malabars, titelles, acudits. Tot i que la seva principal funció era la de fer riure, els bufons moltes vegades també aconsellaven el rei en decisions importants. Erasme de Rotterdam il·lustra molt bé en el seu llibre Elogi de la bogeria la importància que tenien els bufons:

“Els reis més importants els aproven tant o més que, sense ells, no sabrien seure a la taula o donar un pas, ni passar sense ells una hora. Ells aprecien els estúpids més que els savis austers i tenen el costum de mantenir per ostentació els bufons, i ells, proporcionen el que els prínceps busquen per totes parts i costi el que costi: l’entreteniment, el somriure, la rialla, el plaer.”

El bufó de la cort, de William Merritt Chase, Font: Wikimedia Commons

Els segles posteriors es creen grups d’artistes que viatgen de poble en poble oferint una sèrie de varietats escèniques com les acrobàcies, els malabars, els titelles i la música. No és fins al segle XVIII (any 1978) que apareix el circ modern. El primer a fer-ho és l’anglès Philip Astley, que va instal·lar el seu circ a Londres. Després de retirar-se com a sargent de caballeria va decidir muntar el seu propi espectacle en el qual va posar en pràctica els coneixements que tenia sobre equitació.

El seu principal número era posar-se de peu sobre la muntura del seu cavall sense agafar-se enlloc. Per facilitar un show més entretingut va decidir afegir pallassos en el seu espectacle – es tractava de camperols que no tenien cap tipus de talent concret. L'”amfiteatre Astley” ben aviat es va fer famós i el circ tal i com el coneixem es va expandir per tot Europa. Astley, per tant, no va ser qui va popularitzar la paraula circ, sinó un excol·laborador seu, Charles Hugues que va muntar el Royal Circus.

El circ tradicional utilitzava elements exòtics com la màgia, l’il·lusionisme, shows de persones amb tot tipus de deformitats, empasa-espases i espectacles amb animals. Estaven adreçats exclusivament a classes populars i els artistes no adquierien les seves habilitats a través d’una escola sinó mitjançant el llegat familiar.

El circ contemporani ha variat bastant respecte al clàssic. Per començar, en molts espectacles ja no s’utilitzen animals (ja sigui perquè legalment no està permès o perquè no està ben vist èticament). A més, tot i que hi ha famílies que han continuat la seva nissaga al circ, com els Raluy, també s’han creat escoles on s’ensenya les arts circenses. Un altre aspecte rellevant és que ara es combinen elements tradicionals com  el trapezi, les acrobàcies o els pallassos, amb elements nous com la dansa i la gimnàsia artística.

Acte de contorsió a l’espectacle Alegria, del Cirque du Soleil, Font: WIkimedia Commons

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s