La importància del camí al circ

Íngrid Gustems. BARCELONA. No us ha passat mai que mireu al cel i els núvols dibuixen formes de blanc sobre blau? En aquestes ocasions no importa si aquells núvols ploraran aigua, ni si acabarem xops, el que importa és que veiem les zebres, els lleons, els elefants, i els núvols deixen de ser núvols per a nosaltres. Aquest és l’esperit del Circ dels núvols, l’espectacle que la Cia De Puntetes ha estrenat avui a la Fundació Joan Miró.

La jornada era clara i pares i fills anaven arribant a dalt de Montjuïc a l’espera de veure quin era aquell enigmàtic circ dels núvols. L’Ada Cusidó i la Mariona Anglada, les artistes, ja feia temps que escalfaven la veu i amb nervis preparaven la gran estrena. Unes cinquanta persones omplien el petit auditori de la Fundació Miró i l’espectacle començava amb la Rita, una nena (personalitzada en dues botes d’aigua grogues) que havia d’anar al circ amb el seu tiet Miquel (les botes verdes amb corbata).

Mitjançant aquest conte, acuradament representat amb un paraigua que fa de carpa i altres elements que hi surten de dintre, les actrius mostren la complexitat del circ en tastets mímics i cançons dolces que sense presentar corporalment l’art circense, transporten l’espectador al món oníric de pallassos, malabaristes, trapezistes i animals fets de vapor d’aigua. “Volem que facin un viatge, que entrin en el món de l’imaginari”, comenta l’Ada.

Tot i l’entusiasme de la nena, abans de sortir de casa comença a ploure i confessa al seu tiet que té por dels trons. “Imagina que són pets del cel”, li recomana en Miquel. I junts superen el temor i arriben al circ. Però el show no comença perquè la trapezista s’ha perdut i han de buscar-la. Llavors, la Rita s’adorm. Dorm, i dorm, i s’eleva cap al circ dels núvols, somia que la carpa blanca i vermella es torna blava i blanca i que els núvols són els artistes encarregats d’entretenir-la mentre ella no para de preguntar on és la trapezista.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Uns ocells de cotó volen fent piruetes, una malabarista tramposa fa volar la calamarsa, els pallassos Katiuskas i Chubasquero fan ús del català incorrecte per fer riure els nens i nenes del públic, i expliquen el motiu de la pluja quan un d’ells es posa a plorar. Al final, la trapezista, unes sabates de taló blaves, apareix gronxant-se espantada pels trons, així que juntes criden un elefant de núvol perquè bufi tota la boira i puguin tornar al circ.

I la Rita desperta, desperta, i en Miquel no creu la seva història, però just quan és a punt de començar l’espectacle del circ de la terra, acaba la funció, perquè l’important no és la meta, sinó el camí i, com repetien tota l’estona els pallassos de núvol, “quan menys busques, més trobes”, i el somni de la Rita ha estat el millor camí que podia esperar.

Quaranta-cinc minuts han estat suficients per fer aplaudir nens, nenes, pares i mares, ja que, com comentaven a la sortida, “la canalla tan petita no suporta molt més temps quieta”. Després de fer-se fotos amb bigotis de cartolina amb les artistes, els petits han marxat somrient cap a casa i de segur han mirat el cel, i el circ, d’una altra manera.

El Circ dels Núvols, un text original de Jordi Palet, podrà veure’s a la Fundació Joan Miró per 7 euros per persona tots els caps de setmana del 5 al 20 de març i en aquesta darrera sessió del diumenge 20 hi haurà acomodat un intèrpret de la llengua de signes perquè tothom pugui gaudir de l’espectacle.

Com arribar-hi:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s