Marta Tafalla reobre el debat del circ amb animals

Íngrid Gustems. BARCELONA. Marta Tafalla, doctora de la Universitat Autònoma de Barcelona especialitzada en filosofia i en estètica, va oferir una xerrada filosòfica a la Biblioteca de la Vila de Gràcia sobre el circ amb animals en el marc del desè cicle de Filosofia de l’Aventura de Conèixer: Els espectacles de circ amb animals, un debat ètic i estètic.

Tafalla, activista animalista que l’any 2014 va comparèixer al Parlament juntament amb biòlegs, veterinaris i associacions per defensar la prohibició dels espectacles circenses amb animals -fita que finalment es va assolir a mitges amb l’abolició només dels circs amb animals salvatges-, va introduir un públic interessat en la visió filosòfica del motiu primitiu del circ amb animals i per què s’ha d’eliminar.

Entre els assistents al col·loqui es trobava Leonardo Anselmi, portaveu del grup antitaurí Prou!, responsable de la prohibició de la tauromàquia a Catalunya, i gran amic de la ponent, que va intervenir en el debat en representació de la campanya de Catalunya Lliure d’Animals en Circ (CLAC), de la qual tant ell com Tafalla van prendre part.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Segons Tafalla, fonamentada Theodor W. Adorno, filòsof autor d’una important teoria estètica, el circ és un art “fascinant” molt poc tractat en el món de la filosofia i encara menys en l’estudi de la relació entre persones i animals. “El circ és molt important perquè, com diu Adorno, representa el substrat més primigeni del que és l’art, el del cos; en canvi, les altres arts són molt més espirituals, més intel·lectuals i abstractes. En el circ es veu un dels motius originaris pels quals fem art: treballar les nostres pors.”

El circ fa possibles coses que semblen impossibles i té la funció llibertària d’enfrontar el públic amb les seves pors, de contraposar el risc i el patiment per la “integritat corporal de l’artista” amb l’humor que s’hi genera. “L’art del circ salva l’art del cos, ha inspirat moltes altres disciplines, així que la relació entre el circ i les altres arts és com la del nostre cos i el nostre esperit. Les arts elevades inspirades en el circ tenen més contingut de veritat que les grans òperes de Wagner”, diu Tafalla en al·lusió a Adorno.

Així, com l’ésser humà, des de la prehistòria, ha desenvolupat la por a ser devorat per un animal, en el circ primitiu es volia plasmar aquest temor i com a conseqüència els domadors havien de demostrar la seva supremacia dominant-los. En un moment que no se sabia del patiment i la consciència animal, això era normal, però Tafalla creu que avui dia és absurd i cruel utilitzar animals en espectacles. “Al segle XVIII no hi havia televisió ni fotografia, el circ era l’única manera de veure l’exotisme dels animals”.

Ara bé, “al pobre animal maltractat i en una gàbia no li importa que tu estiguis fent un procés psicològic de rememorar les teves pors. No necessitem que algú pateixi per viure aquesta catarsi”, va afegir. I ,de fet, en un símil amb la Setmana Santa, Tafalla explica que tal i com no es commemora la mort i resurrecció de Crist crucificant una persona, sinó que es manté “el significat, l’experiència, però no fan patir ningú”, hi ha moltes maneres d’excitar els espectadors sense haver de fer ús d’animals explotats i maltractats.

Tafalla es pregunta, llavors, per què enlloc de conciliar els humans i els animals per vèncer la por, en el circ es representa el domini, la ridiculització de l’animal. Tot resideix en la capacitat de “controlar la natura, perquè volem demostrar que som més forts, més llestos, i aconseguim que els animals se sotmetin i facin el que nosaltres volem, un domini perniciós enlloc de la conciliació”.

Tenint en compte que els animals, i més els mamífers, tenen “una vida emocional complexa, experimenten patiment, tenen família, amics i memòria”, la ponent diu que el reclutament per al circ és un “segrest” perquè les criatures es veuen obligades a portar una vida nòmada lluny dels seus hàbitats i dominades mitjançant coerció per forçar-les a fer postures o accions que no són naturals en elles i sovint els fan mal.

Segons Tafalla, les seqüeles que arrosseguen els animals, sobre tot ell simis, que són “subjectes i no objectes, persones no humanes”, en sortir de circs i zoos, com es pot observar en els ximpanzés i els macacos rescatats per la Fundació Mona de Girona, són tan greus com deformitats físiques i, encara més lluny, depressions que s’han de tractar amb l’ajuda de psiquiatres i antidepressius de per vida.

També podeu llegir la notícia de les nostres companyes del Diari Animalista sobre aquest mateix acte.

Per saber-ne més:

Compareixença de Marta Tafalla al Parlament de Catalunya el 2014

One thought on “Marta Tafalla reobre el debat del circ amb animals

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s