Crònica d’un cabaret infernal

Andrea Balart, Irina Balart, Íngrid Gustems. BARCELONA. Terror, humor, erotisme i espectacularitat. Aquests serien els millors adjectius per descriure el Cabaret Maldito, la tercera part de la trilogia del Circo de los Horrores que es va estrenar ahir a les 20:30h a Barcelona. Un show poc convencional, sense normes ni tabús a l’hora de mostrar els desitjos més foscos i perversos de la societat.

Només entrar a la carpa negra, un predicador amb un megàfon alertava els espectadors que no accedissin al circ mentre els titllava de pervertits. I tenia raó. Quan el públic entrava feia un pacte implícit amb el mateix diable (Suso Silva). La interacció entre els artistes i l’auditori va ser constant. Els dimonis, els transvestits i les gosses de l’Infern van preguntar a l’auditori sobre les seves fantasies sexuals, van fer-los confessar els seus pecats en una mena de confessionari on Lucifer feia de jutge, els van obligar a ballar sensualment i fins i tot a imitar un orgasme. Sens dubte, un espectacle que ningú s’esperava.

La història comença quan diferents personatges, entre ells unes joves beates, un repartidor de diaris, un portador de maletes o una parella de Las Vegas, decideixen vendre la seva ànima al dimoni i entren al Cabaret Maldito. A partir d’aquí aquests artistes aniran realitzant vertiginosos números circenses (alguns extremadament perillosos), i el públic coneixerà els éssers que habiten a l’Infern (un dimoni transsexual, un nan que representa el bufó de Lucifer o unes diableses molt seductores).

La primera referència al circ la trobem al número “Tango per a tres”, en què una noia, després de ballar amb un dimoni i amb una diablesa, realitza acrobàcies aèries amb una corda de 12 metres d’alçada. Un espectacle elegant que va fer que el públic no desviés ni un segon la mirada. El patinatge també va estar present en el Circ dels Horrors: la parella de Las Vegas mostra la seva passió fent arriscats girs (que en alguns moments arribaven als 70km/h) i acrobàcies sobre una petita taula rodona.

Sens dubte, l’escena que més por va ocasionar en l’audiència va ser El pèndol de la mort. Dos artistes, que representen un portador de maletes i un repartidor de diaris, realitzen equilibris sobre un gegantesc pèndol. Quan un d’ells s’enfila sobre l’aparell que gira a gran velocitat i es tapa els ulls amb una caputxa, el públic crida atemorit. La resta de representacions tampoc no van deixar indiferents ningú. Les etíops contorsionistes, el trio d’acròbates que destaquen per la seva força i les artistes que realitzen diferents números dins d’una copa d’aigua també van rebre un gran aplaudiment.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El sexe va estar present durant tota la funció. Cabaret Maldito mostra tot tipus de tendències sexuals: transsexuals, lesbianes, trios o orgies. La vestimenta tant dels artistes masculins com femenins és provocadora en sí. Les noies portaven ajustats corsets amb mitges i lligues i els homes anaven sense samarreta. A més, tal com indica el seu nom s’hi troben elements propis del cabaret com és l’striptease, els balls sensuals que fan les seguidores de Lucifer i la seducció al públic.

El show, seguint l’essència de les altres dues entregues, a més del circ, combina el teatre i la música en directe. L’obra segueix una estructura lineal i cronològica i en moltes de les escenes hi apareix una cantant que dóna més autenticitat a l’exhibició. A més, s’hi poden observar grans coreografies de ball dirigides per la famosa Lola González.

Tot espectacle té un mestre de cerimònies i el Cabaret MalditoLucifer. Aquest personatge que encarna al mal intenta induir al públic perquè es passi al “costat fosc”. Suso Silva representa l’evolució de Nosferatu (el primer vampir) i el rei dels bojos, dos personatges que en realitat són un de sol i que van aparèixer a les anteriors obres de la trilogia. El director és l’encarregat de personificar el rei dels dimonis i amb un llenguatge brut i descarat s’adreça a tothom: li parla al calb de la segona fila, al “rojo” de la grada, a la “zorra” dels cabells rossos i al seu nòvio, l'”empotrador”.

L’elenc, proper i tota l’estona ficat en el seu paper, es va acostar als seguidors després del show per fer-se fotos amb ells, i allà es va poder veure la matriarca del Circ Raluy, el competidor directe de Cabaret Maldito al Port Vell. Luisa Raluy va felicitar els artistes i va gaudir d’un anonimat al qual no està acostumada amb els seus números, però que de segur va agrair.

Cabaret Maldito, un espectacle dividit en dues parts per facilitar el descans tant dels artistes com de l’audiència, acaba amb el predicador del principi convertit en dimoni, amb missatge profund de respecte cap al que és diferent i amb un públic entregat al costat fosc, amb braços amunt i mans en forma de banya i un crit unànime: “encén un diable en mi”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s